El passat dimecres 24 de febrer vàrem tenir l'oportunitat de gaudir d'una classe magistral de didàctica al Club Diari.
Era la primera volta que veia en Pere Alzina. Després d'escoltar el séu ampli curriculum, de véu de la nostra professora Gemma Tur (Didàctica i Anglès) vaig imaginar que la conferència seria de tipus científica. Res d'això, com diu na Carmen, ensenyar és fer lo difícil fàcil, saber transmetre. I puc asegurar que aquest senyor ha de ser un gran educador.
La conferència es va fer curta, prop d'una hora.
Faré un petit resum de les idees que més em van agradar:
- Cada idea nova aporta una part de raó, però no tota la raó. S'han de seleccionar les parts realment importants.
- Hem de ser coherents i reflexius amb els processos d'aprenentatge, amb allò que els infants aprenen i com ho fan.
- Hem d'ensenyar a pensar. Els infants han d'aprendre més i millor, tots hem de ser més exigents.
- Hem d'aprendre a ser persones enraonadores, no criticadores. És a dir, hem de detectar els problemes i cercar una solució. Qüestionar sense donar alternatives no ajuda en res.
- Qui sap la diferéncia entre exercici/activitat o tasca? Aquest comentari va ser molt aplaudit. El va fer quan parlava de no complicar més les coses, que ja tenen a prou com per envolicar les coses més.
-Hem de creure en la nostra professió, educar és un acte d'esperança. No veim els resultats inmediatament, necessitem disposar de capacitat d'esperança i projecte de futur. Per canviar allò que no ens satisfà hem de conèixer molt bé allò que volem canviar.
- Els mestres ens hem de meravellar del que són capaços els insfants. Sense capacitat de meravellar-nos no existeix ni l'ensenyament ni l'aprenentatge.
- Necessitem sentir el pensament i pensar el sentiment.
- Els mestres hem d'educar persones alegres. La felicitat es construeix amb la saviesa i n'és un complement.
- La professió d'ensenyar és una professió d'ajuda. Els infants necessiten persones emocionalment madures que els ofereixin confiança i els ajudin a madurar.
- Hem de tenir capacitat per recuperar-nos, reequilibrar-nos i de refer l'esperança.
- No hem de tenir por a equivocar-nos, no hem de permetre arribar a rebutjar a provar coses noves per por.
- No vull equivocar-me és lo mateix que dir no vull aprendre. S'ha d'aprendre dels errors, no hem de penalitzar-los.
- Es necessita temps per pensar, reflexionar i entendre. Involucrar-nos en situacions reals i contextualitzades.
- Un mestre necessita formació permanent, entre tots hem de seguir buscant alternatives i solucions a la problemàtica de l'aula.
Quan escoltes totes aquestes idees i més, exposades i comentades des de la modèstia, en seguida es crea un referent. Et dones compte que ens falta molt, però que anem pel bon camí.
Esperc que en Pere Alzina i d'altres ens visitin més sovint.
La conferència es va fer curta, prop d'una hora.
Faré un petit resum de les idees que més em van agradar:
- Cada idea nova aporta una part de raó, però no tota la raó. S'han de seleccionar les parts realment importants.
- Hem de ser coherents i reflexius amb els processos d'aprenentatge, amb allò que els infants aprenen i com ho fan.
- Hem d'ensenyar a pensar. Els infants han d'aprendre més i millor, tots hem de ser més exigents.
- Hem d'aprendre a ser persones enraonadores, no criticadores. És a dir, hem de detectar els problemes i cercar una solució. Qüestionar sense donar alternatives no ajuda en res.
- Qui sap la diferéncia entre exercici/activitat o tasca? Aquest comentari va ser molt aplaudit. El va fer quan parlava de no complicar més les coses, que ja tenen a prou com per envolicar les coses més.
-Hem de creure en la nostra professió, educar és un acte d'esperança. No veim els resultats inmediatament, necessitem disposar de capacitat d'esperança i projecte de futur. Per canviar allò que no ens satisfà hem de conèixer molt bé allò que volem canviar.
- Els mestres ens hem de meravellar del que són capaços els insfants. Sense capacitat de meravellar-nos no existeix ni l'ensenyament ni l'aprenentatge.
- Necessitem sentir el pensament i pensar el sentiment.
- Els mestres hem d'educar persones alegres. La felicitat es construeix amb la saviesa i n'és un complement.
- La professió d'ensenyar és una professió d'ajuda. Els infants necessiten persones emocionalment madures que els ofereixin confiança i els ajudin a madurar.
- Hem de tenir capacitat per recuperar-nos, reequilibrar-nos i de refer l'esperança.
- No hem de tenir por a equivocar-nos, no hem de permetre arribar a rebutjar a provar coses noves per por.
- No vull equivocar-me és lo mateix que dir no vull aprendre. S'ha d'aprendre dels errors, no hem de penalitzar-los.
- Es necessita temps per pensar, reflexionar i entendre. Involucrar-nos en situacions reals i contextualitzades.
- Un mestre necessita formació permanent, entre tots hem de seguir buscant alternatives i solucions a la problemàtica de l'aula.
Quan escoltes totes aquestes idees i més, exposades i comentades des de la modèstia, en seguida es crea un referent. Et dones compte que ens falta molt, però que anem pel bon camí.
Esperc que en Pere Alzina i d'altres ens visitin més sovint.
Data publicació real: 28/02/2010 - Conferència al Club Diari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada