Amb el títol "El plan Bolonia es un disparate y ha fracasado ya en Francia y en Italia" capta la nostra atenció el Diario de Ibiza de 22-01-2010. Qui fa aquesta afirmació no és qualsevol, és en Francisco Díaz de Castro, Catedràtic de Lliteratura de la UIB. El professor va visitar recientement Eivissa per parlar de la novel·la "Crónica de una muerte anunciada" d'en Gabril García Márquez (si algú no la llegit, us la recomanc)i de pas va fer alguns comentaris que m'han cridat l'atenció.
A l'entrevista comenta que els alumnes cada vegada llegeixen menys a tots els nivells d'estudis, una pena. No estic d'acord quan diu que el sistema educatiu d'abans era millor, que pocs o molts lectors sortien, però que sortien. Estic segur que molt de nosaltres (no pertanyo al mateix cicle que les meves companyes) són grans lectors. A classe de fet conec unes quantes. Molt bé al·lotes!
Em crida molt l'atenció quan diu que ara s'insisteix molt en tècniques pedagògiques i en didàctiques de les ssignaturas, però que si darrera de tot això no hi ha coneixement, no serveix de res. Crec que tots pensem igual, culpar als altres és fàcil, però no oblidem que som nosaltres, els futurs i actuals, mestres/professors qui tenim que ajuntar ambes coses: tècniques i coneixements, de forma aplicable i real. Aquesta és la notra feina. No tinc a prou experiència per ser més crític.
Comenta que ara la gent llegeix per moda, com ara la saga Millenium, que hi hà autors i llibres molt més bons però que ningú se'ls mira ja que no tenen la mateixa repercusió, raó no li falta.
No es talla quan aborda el que més ens interessa: el Plan Bolonia. Que sigui clar i no es talli parlant del que ell pensa es d'agrair: "...Estamos en el Plan Bolonia, que es un disparate que ya ha fracasado con Francia y en Italia, como ya ocurrió cuando importamos la ESO." Continua "El Plan Bolonia es la consagración del poder de los pedagogos, que centran todos los objetivos en una especie de cartillita pedagógica, eliminando en buena parte el papel del profesor y los conocimientos que éste puede transmitir. El profesor ya es un mero funcionario administrativo, que debe seguir a rajatabla unos objetivo, como, por ejemplo, calibrar las horas que va a tardar un alumno en leer una obra literaria,como si fuera posible saber cuánto tiempo necesitamos para leer el Quijote... Creo que vamos hacia un aculturización de la gente, la que, además, se le saca más dinero que nunca, pues la Universidad es ahora una sirviente de las empresas privadas. Todo se ha convertido en un máster que cuesta mucho dinero, cualquier cursito de antes es hoy un máster caro".
Sense estar totalment d'acord amb la seva opinió, crec que podríen parlar/debatir molt sobre la seva visió.
Repetiexo que som nosaltres els que hem de guiar i ensenyar, ensenyar a aprendre i a gaudir del coneixement, "si els estudiants d'ara no són tant bons com els d'abans" potser per què no hem sapigut guiar-los ni transmetrer'ls-hi el que necessiten, la societat canvia molt ràpidament, i nosaltres hem de ser més ràpids.
Data publicació real: 22/02/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada