El mestre competent

El passat dimecres 24 de febrer vàrem tenir l'oportunitat de gaudir d'una classe magistral de didàctica al Club Diari.

Era la primera volta que veia en Pere Alzina. Després d'escoltar el séu ampli curriculum, de véu de la nostra professora Gemma Tur (Didàctica i Anglès) vaig imaginar que la conferència seria de tipus científica. Res d'això, com diu na Carmen, ensenyar és fer lo difícil fàcil, saber transmetre. I puc asegurar que aquest senyor ha de ser un gran educador.
La conferència es va fer curta, prop d'una hora.

Faré un petit resum de les idees que més em van agradar:

- Cada idea nova aporta una part de raó, però no tota la raó. S'han de seleccionar les parts realment importants.
- Hem de ser coherents i reflexius amb els processos d'aprenentatge, amb allò que els infants aprenen i com ho fan.
- Hem d'ensenyar a pensar. Els infants han d'aprendre més i millor, tots hem de ser més exigents.
- Hem d'aprendre a ser persones enraonadores, no criticadores. És a dir, hem de detectar els problemes i cercar una solució. Qüestionar sense donar alternatives no ajuda en res.
- Qui sap la diferéncia entre exercici/activitat o tasca? Aquest comentari va ser molt aplaudit. El va fer quan parlava de no complicar més les coses, que ja tenen a prou com per envolicar les coses més.
-Hem de creure en la nostra professió, educar és un acte d'esperança. No veim els resultats inmediatament, necessitem disposar de capacitat d'esperança i projecte de futur. Per canviar allò que no ens satisfà hem de conèixer molt bé allò que volem canviar.
- Els mestres ens hem de meravellar del que són capaços els insfants. Sense capacitat de meravellar-nos no existeix ni l'ensenyament ni l'aprenentatge.
- Necessitem sentir el pensament i pensar el sentiment.
- Els mestres hem d'educar persones alegres. La felicitat es construeix amb la saviesa i n'és un complement.
- La professió d'ensenyar és una professió d'ajuda. Els infants necessiten persones emocionalment madures que els ofereixin confiança i els ajudin a madurar.
- Hem de tenir capacitat per recuperar-nos, reequilibrar-nos i de refer l'esperança.
- No hem de tenir por a equivocar-nos, no hem de permetre arribar a rebutjar a provar coses noves per por.
- No vull equivocar-me és lo mateix que dir no vull aprendre. S'ha d'aprendre dels errors, no hem de penalitzar-los.
- Es necessita temps per pensar, reflexionar i entendre. Involucrar-nos en situacions reals i contextualitzades.
- Un mestre necessita formació permanent, entre tots hem de seguir buscant alternatives i solucions a la problemàtica de l'aula.

Quan escoltes totes aquestes idees i més, exposades i comentades des de la modèstia, en seguida es crea un referent. Et dones compte que ens falta molt, però que anem pel bon camí.

Esperc que en Pere Alzina i d'altres ens visitin més sovint.

Data publicació real: 28/02/2010 - Conferència al Club Diari

"El plan Bolonia es un disparate"

Bona nit,

Amb el títol "El plan Bolonia es un disparate y ha fracasado ya en Francia y en Italia" capta la nostra atenció el Diario de Ibiza de 22-01-2010. Qui fa aquesta afirmació no és qualsevol, és en Francisco Díaz de Castro, Catedràtic de Lliteratura de la UIB. El professor va visitar recientement Eivissa per parlar de la novel·la "Crónica de una muerte anunciada" d'en Gabril García Márquez (si algú no la llegit, us la recomanc)i de pas va fer alguns comentaris que m'han cridat l'atenció.

A l'entrevista comenta que els alumnes cada vegada llegeixen menys a tots els nivells d'estudis, una pena. No estic d'acord quan diu que el sistema educatiu d'abans era millor, que pocs o molts lectors sortien, però que sortien. Estic segur que molt de nosaltres (no pertanyo al mateix cicle que les meves companyes) són grans lectors. A classe de fet conec unes quantes. Molt bé al·lotes!

Em crida molt l'atenció quan diu que ara s'insisteix molt en tècniques pedagògiques i en didàctiques de les ssignaturas, però que si darrera de tot això no hi ha coneixement, no serveix de res. Crec que tots pensem igual, culpar als altres és fàcil, però no oblidem que som nosaltres, els futurs i actuals, mestres/professors qui tenim que ajuntar ambes coses: tècniques i coneixements, de forma aplicable i real. Aquesta és la notra feina. No tinc a prou experiència per ser més crític.

Comenta que ara la gent llegeix per moda, com ara la saga Millenium, que hi hà autors i llibres molt més bons però que ningú se'ls mira ja que no tenen la mateixa repercusió, raó no li falta.

No es talla quan aborda el que més ens interessa: el Plan Bolonia. Que sigui clar i no es talli parlant del que ell pensa es d'agrair: "...Estamos en el Plan Bolonia, que es un disparate que ya ha fracasado con Francia y en Italia, como ya ocurrió cuando importamos la ESO." Continua "El Plan Bolonia es la consagración del poder de los pedagogos, que centran todos los objetivos en una especie de cartillita pedagógica, eliminando en buena parte el papel del profesor y los conocimientos que éste puede transmitir. El profesor ya es un mero funcionario administrativo, que debe seguir a rajatabla unos objetivo, como, por ejemplo, calibrar las horas que va a tardar un alumno en leer una obra literaria,como si fuera posible saber cuánto tiempo necesitamos para leer el Quijote... Creo que vamos hacia un aculturización de la gente, la que, además, se le saca más dinero que nunca, pues la Universidad es ahora una sirviente de las empresas privadas. Todo se ha convertido en un máster que cuesta mucho dinero, cualquier cursito de antes es hoy un máster caro".

Sense estar totalment d'acord amb la seva opinió, crec que podríen parlar/debatir molt sobre la seva visió.

Repetiexo que som nosaltres els que hem de guiar i ensenyar, ensenyar a aprendre i a gaudir del coneixement, "si els estudiants d'ara no són tant bons com els d'abans" potser per què no hem sapigut guiar-los ni transmetrer'ls-hi el que necessiten, la societat canvia molt ràpidament, i nosaltres hem de ser més ràpids.

Data publicació real: 22/02/2010

Diari Desenv.Cognitiu i Lingüístic

Diari? Mentre escric aquest diari?, no puc parar de pensar en aquesta paraula. Com et pots imaginar, estimat lector un diari és un diari i s'hauria de fer diàriament?. Això ho tenim tots clar. A continuació, faré un petit resumdiari de la meva experiència a classe de n'Albert: Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic en la Primera Infància.

Dijous 1 d'octubre. Benvingut a l'única classe que per ara puc assistir. En aquesta assignatura tractarem alguns aspectes psicològics del desenvolupament, a nivell cognitiu i lingüístic. Alberto Pedroche es diu el professor, a començat introduint-nos en com s'estructura l'assignatura i les diferents proves/lectures/treballs que farem alllarg del curs. Ens hem presentat i hem parlat un poc de la nostre experiència prèvia en aquest món tan apassionant. Només una volta a Turisme i no em va agradar, ja veurem aquesta vegada. Estem convidats a presentar-nos de nou al fòrum de l'assignatura.

Dijous 8 d'octubre. No hi ha classe. Motiu: presentació oficial del inici del curs.

Dijous 15 d'octubre. Qui ha parlat de vocabulari? glossari? Per refrescar els nostres coneixements previs que millor manera de fer unes quantes definicions. Això és constructivisme!. Treballs? No vàrem parlar ja la setmana passada? Si algú té dubtes avui les pot resoldre. Hi ha la tira de lectures per llegir, amb els seus respectius resums, que hem de treballar setmanalment: Portafolis, carpeta d'aprenentatge, diari, glossaris,........ A classe es respira energia.

Dilluns 19 d'octubre. Dilluns? La classe no era els dijous? "po zi", però aquesta setmana em de recuperar la del dijous 8. M'ha agradat molt, hem fet un "rol play", per practicar l'entrevista amb els pares. Una companya feia de mestra i dos de pares, hem practicat rols de pares protectors, autoritaris, "passotes",... Tots ho hem fet molt bé. Mestresses no sé si sortiran, però actrius hi ha de molt bones.

Dijous 22 d'octubre. Quan la senyora M.Miras va escriure la lectura que hem treballat, estic segur que no va pensar en cap moment en els pobres estudiants de Grau en Educació Infantil. Mare meva, quina primera lectura! és molt dens, però molt. Jo he llegit coses, si vols desanimar a algú, recomana'l aquesta lectura. No hi ha per on agafar-la. Hem fet un petit debat a classe i hem comentat els aspectes a destacar, és a dir, hem treballat les pautes de la lectura. No m'ha agradat res. Ja hem de començar a confeccionar el glossari.

Dijous 29 d'octubre. Hem girat 180º. Si la lectura de M.Miras no hem va agradar mica, aquestes dos primeres obligatòries m'han atracat al món psicològic. Molt bé redactades i amb temes interessants, com ara les polèmiques ambient-herència, continuitat - discontinuitat, si els primers anys poden definir totalment a la persona,...de veritat força interessant. Després hem parlat del nou fòrum i de la constància.

Dijous 5 de novembre. Avui toca la lectura d'en J.Piaget. No he tingut temps per llegir-la tota, és molt llarga. Entre tots hem desenvolupat la pauta, però tinc que aprofundir més. Els conceptes són molt superficials. Hem de fer un gran treball que es pot dividir en dos. Per una part, tots els resums/pautes +diari+glossari formen la carpeta d'aprenentatge i per altre l'estudi del cas. Hem d'anar a una escola i estudiar el desenvolupament d'un nen. Tinc curiositat sobre aquest darrer treball. Ja veurem.

Dijous 12 de novembre. Una imatge val més que mil paraules.

Temple Kinkaku a Kyoto, sí és or!!!

Dijous 19 de novembre.Dos imatges valen més que dos paraules.

Temple Todaiji a Nara. És la construcció més impressionant que he vist mai.

Dijous 26 de novembre.Per què he tornat? No volia. He tingut seminari a la feina i no he assistit a les 2 primeres hores, però per això cerquem informació. Si algú encara tenia dubtes del temari, lectures, dates,...l'han aclarit de nou. A més hem de sumar la presentació de l'estudi del cas. Dos hores d'aclariments, dos hores lliures per fer feina endarrerida. Que hi ha i molta.

Dijous 3 de desembre.Lectura de Isabel Solé. La vaig llegir a la pantalla de l'ordinador i no tinc apunts. Conclusió: tenir les lectures en paper per agafar notes i tenir-les a mà. També m'ha agradat aquesta lectura. Tracta sobre la lectura en sí i per sí, hem parlat sobre com llegir als nens, com podem atreure'ls a la lectura,etc.

Dijous 10 de desembre. Proba prèvia a l'aula de informàtica, he respost la meitat bé. No hem puc queixar (encara no he trobat temps per estudiar, entre la feina i tots els treballs de la resta d'assignatures). Després ho hem corregit a classe i hem reflexionat sobre dur les coses al dia. Cosa força complicada.

Dijous 17 de desembre. Examen glossaris I i II. Mentre esperaven la correcció apareixen les informadores, i ens donen un "xivatazo". Aprovat, per poc, però aprovat. No estic content amb el resultat, però hem de ser realistes, a prou bé ho he fet. Els ànims estan per en terra. Toca joc, escrivim a un paper sentiments i a un altre una localització propera a la sèu , els repartim per grups i hem de representar-los allà on toquin. Grup format per: Rosa, Sara i jo. Ens fiquem a un aula d'empresarials, els alumnes que estaven a classe l'han comentat al profe per videoconferència que havien entrat i hem sortit per potes. No hem pogut interpretar res. Desprès hem baixat a la "cafeteria" i hem parlat sobre un tema que angoixava a na Sara. Els alumnes d'empresarials no li han fet cap cas. De tant en tant feien un gest, però res. Ho hem passat molt bé tots. Bones actrius sortiran, ja ho veureu.

Dijous 7 de gener de 2010. T'has adonat del detall? Hem tornat desprès d'un any molt dur i la psicosis torna a regnar a classe. Quin motiu poden tenir? Repassem el temps que tenim, que hem fet i que no, la propera setmana comencem a exposar l'estudi del cas.

Dijous 14 de gener. Els grups comencen a exposar, el primer grup no controla el temps i passen els 45 minuts totals (dels 15 recomanats) exposant el marc teòric. No tenen temps per fer la pràctica, una pena, els hi ha afectat molt. El segon i el tercer grup ho fan bé, però les parts no tenen la mateixa estructura, cada integrant exposa la seva part com si fossin treballs separats. No tenim temps per més. És una realitat. No obstant, totes ho han fet molt bé, les proves pràctiques han set molt divertides.

Dijous 21 de gener. Després de la feina, em toca exposar, no em record de res. Tinc tots els esquemes dalt de la taula però hem falta l'organització, i això que ho havien preparat amb antelació. Tots ho hem fet bé. Vull destacar l'exposició de la Rosa i la Silvia perquè han centrat molt la presentació en el nen que estudien i han aportat moltes dades. També ha set especial el cas de la Laura, la Esther i la Pilar que han estudiat un nen amb síndrome de Down. Ara queda esperar al dia de l'examen, el proper 4 de febrer. Sort!

Data real de publicació: 09/02/2010

Les dates no són les correctes, es tracta d'un reallotjament dels continguts del primer curs.